Alois Carigiet

Alois Carigiet

1902-1985

Alois Carigiet ei naschius ils 30 d’uost 1902 a Trun. Ell’imposanta casa crap sper la baselgia da s. Martin eis el carschius si sco 7avel dad 11 fargliuns. Quei ambient puril intact, quei origin, ha adina muntau per el la megliera fontauna per siu operar sco artist. Da siu bab ha el artau l’originalitad e l’attaschadadad alla patria, da sia mumma l’aviartadad ed il gust per il mund lontan.
1911 ei la famiglia Carigiet serendida a Cuera. Per Alois cun ses 9 onns ha quei muntau ina gronda midada. Senter igl  emprendissadi da pictur e decoratur serenda el 1923 a Turitg e lavura e seperfecziunescha en in atelier da grafica. 1927 sa Carigiet arver in agen atelier. Cul temps sa el acquistar ina gronda reputaziun sco creader da placats e da decoraziuns per la tribuna, en special pil cabaret Cornichon, dil qual el era staus confundatur. Mo siu camp d’activitad era adina circa il medem ed il prighel da sespiarder ella rutina adina pli gronds, malgrad viadis da studi e contacts multifars. Il mument era arrivaus per far ina midada radicala. Il davos stausch per sedecider da returnar el Grischun ha l’exposiziun naziunala da 1939 dau. Spossaus tras l’immensa lavur che quella exposiziun veva caschunau ad el, tuorna Alois Carigiet anavos ellas muntognas e secasa a Platenga, ella casa „Hüs am Bach“. En quei vitget cun sia biala survesta anfla Carigiet siu ambient da pli baul. El lai cul temps baghegiar ina casa ch’el numna „Sunnefang“, dismetta siu atelier a Turitg e secasa a Sursaissa. La midada da graficher a pictur-artist pretenda immens engaschi. La liunga fasa da retratgadad gida denton ad anflar la via, a far il pass dalla fuorma grafica alla pictura experimentala, agl agen maletg, che corrispunda a sia situaziun fundamentala.
Il dun d’observar e raquintar, in sentiment pigl essenzial, la carezia per las caussas semplas dalla veta defineschan sia moda da malegiar. Il respect visavi il carstgaun e la creatira han dau impuls decisivs al pictur. Expressiun da quei fatg ei sia ovra che cumpeglia cudischs d’affons, ch’ein enconuschents sigl entir mund, e che uneschan da maniera admirabla raquintaziun e pictura, maletgs cun motivs da sia cuntrada grischuna, cun scenas dil mund dils animals, cun observaziuns davart la veta da mintgadi, davart usits, ni harlechinadas e la finala grondas picturas muralas.
Naven da 1940 (Casa d’art a Cuera) expona Carigiet regularmein sias ovras, l’emprema impurtonta exposiziun singula 1948 el museum a Solothurn. 1945 cumpara siu emprem e pli enconuschent cudisch d’affons Uorsin (text Selina Chönz).1949 gudogna el igl emprem premi en ina concurrenza dil marcau da Turitg per ina pictura da preit el Muraltengut. Quella gronda ovra cul motto Allegro con spirito porta ad el il success decisiv sco pictur-artist e meina ad autras grondas incumbensas da quei gener, seigi a Stein am Rhein ni il maletg mural „La reuniun dallas treis Ligias“ ella sala dil Cussegl grond a Cuera. Alois Cargiet sez era dil meini che sias picturas muralas seigien sias ovras essenzialas e buca ils maletgs scaffi al cavalut.
1960 ei Alois Carigiet turnaus definitivamein anavos a Trun en sia patria ed ha acquistau la casa paterna da sia mumma, nata Lombriser, a Flutginas. Cheu ha el endrizzau siu atelier ed ha scaffiu numerusas ovras d’art, denter auter ils treis cudischs d’affons Zocla, Zila, Zepla (1965), Viturin e Babetin (1967) e Maurus e Madlaina (1969) cun ses agens texts e la versiun sursilvana da Hendri Spescha. Duront il temps a Flutginas ha igl Aluis, sco el vegneva numnaus a Trun, contribuiu in bienton en favur da sia vischnaunca nativa e sias uniuns: Picturas muralas, bandieras pil Chor viril e per la Societad da musica, uniformas per quellas duas uniuns ed auter pli.
1966 survegn Alois Carigiet per la secunda gada il premi pil meglier cudisch d’affons e sco emprem Svizzer la medaglia Hans Christian Andersen. 1974 surdat la Regenza grischuna ad el il premi da cultura dil cantun Grischun.
Alois Carigiet ei morts igl 1. d’uost 1985 e satraus a Trun. Crap e crusch-fossa han survegniu, suenter che sia fossa ei vegnida sligiada si, in plaz d’honur sisum il santeri a Trun sper il crap fossa e la crusch da siu frar Zarli.
 


Exposiziun permanenta dad Alois Carigiet

Quell'exposiziun cumpeglia diversas picturas en ieli ed ils maletgs originals dils cudischs d’affons Flurina (1952), Zocla, Zila, Zepla (1965), Viturin e Babetin (1967) e Maurus e Madlaina (1969). Ils maletgs originals da quels cudischs ha Alois Carigiet regalau alla Cuort Ligia Grischa e leu vegnan els exponi alternontamein.

 

 


Sils fastitgs publics dad Alois Carigiet a Trun

A Trun catt'ins empau dapertut fastitgs dad Alois Carigiet: Sia casa paterna sper la baselgia parochiala, sia casa materna e davosa dimora a Flutginas, il santeri cun sia crusch-fossa, siu „davos maletg“ ella caplutta da morts, picturas da preit vid differentas casas dil vitg, sia via dalla crusch ella caplutta dalla Casa s. Martin eav. La cumissiun da cultura Trun ha scaffiu ina pintga broschura ch'indichescha tut quels loghens e dat informaziuns tiels singuls objects. Ella sa vegnir retratga el Museum Cuort Ligia Grischa ni tier Trun Turissem.

 

 


Zarli Carigiet

Bathasar Anton Carigiet, numnaus Zarli, ei naschius a Trun ils 5 d’uost 1907. La gronda part da sia affonza e giuventetgna ha el passentau a Cuera, nua ch’el ha era absolviu igl emprendissari da pictur da decoraziun. Gia cun 19 onns banduna el Cuera per ir giu Turitg el marcau grond tier siu frar Aluis .Entras lez ha el anflau la via tiel cabaret Cornichon e lu sia via sco cabaretist ed actur. popular. Cun numerusas numeras cabaretisticas, screttas il bia aposta per el, ha el saviu incantar il publicum, buc il davos era cun sia vusch e mimica marcanta e siu dialect grischun. „Miis Dach isch dr Himmel vo Züri“, Heissi Marroni“, „Abessinische Litanei“ ein zacontas canzuns tipicas dil Zarli. Enconuschents eis el denton era vegnius cun sias rollas en teaters ed en divers films svizzers, nua ch’el ha savens saviu esser e giugar sesez, per exempel „Es Dach überem Chopf“, „Hinter den sieben Gleisen“, „Gilberte de Courgenay“.
Suenter onns da succes, mo era da trumpadas, tuorna Zarli 1969 anavos en siu liug nativ a Trun e passenta la gronda part dil temps si cuolm ni a Flutginas tier siu frar, il pictur-artist Aluis Carigiet, ch’ha adina suteniu el moralmein ed era finazialmein. Zarli miera 1981 e vegn satraus a Trun.
 


Info dalla vischnaunca

  • Administraziun communala
  • Via Dulezi 1
  • Caum postal 91
  • 7166 Trun
  • Tel. 081 920 20 40
  • Fax 081 920 20 49
  • E-Mail
  • Contact
  • Uras da spurtegl
  • Gl - Gi: 9.30 - 11.30 / 15.30 - 17.30
  • Ve: 9.30 - 11.30 / 15.30 - 17.00