Matias Spescha

1925 - 2008


Matias Spescha ei naschius ils 17 da fenadur 1925 a Trun ed ha passentau leu sia affonza e giuventetgna. Cun ses geniturs e ses quater fargliuns eis el carschius si per part ella Cuort Ligia Grischa ni el Hof sco ins scheva da gliez temps. Da siu bab Josef ha el bein artau la demanonza curteseivla e la mudestadad, da sia mumma Catrina, nata Nay, il dun artistic ed il humor. Suenter igl emprendissadi da cusunz ella Fabrica da ponn a Trun (1941 - 44) ha el luvrau zacons onns en quella interpresa sco tagliadur e meinapartiziun. Matias ha sez declarau pli tard che sia lavur en fabrica, e surtut il tagliar ora las grondas teilas a maun, nua ch’ei veva num tschaffar intuitivamein proporziuns e fuormas, seigi stau d’impurtonza fundamentala per sia lavur artistica.
Gia duront il temps da giuventetgna a Trun entscheiva Matias a sefatschentar cun la pictura, secapescha figurativa all’entschatta. Sin cussegl dad Alois Carigiet banduna el lu Trun e va el marcau grond a Turitg. Da 1951-1954  lavura el sco creader ed illustrader da placts pil kino Corso ed ha aschia da far culs gronds stars da kino e lur figuras surdimensiunadas sils placats.
In impurtont pass pil pictur Matias ei la midada da Turitg a Paris, nua ch’el seperfecziunescha 1955-1958 ella Académie de la Grande Chaumière. Igl ei era il mument ch’el sedistacca succesivamein dalla pictura figurativa e va la via viers igl art abstract.
1958 banduna Matias Paris, il marcau grond plein truscha e caneras, e va a Bages, el departament Aude ella Frontscha dil sid. Leu catta el la quietezia e la pusseivladad da viver da maniera sempla e favoreivla. Sco pictur eis el naturalmein era fascinaus dalla glisch speciala dil sid e dil renomau étang ch’el po tscharner da sia casa anora. Bages daventa per el sia secunda patria ed il liug principal da dimora e lavur. Cheu ha el bein era anflau sia via sco artist. Cun perseveronza e segirtad encamina el la via viers ina gronda abstracziun e reducziun, schibein pertuccont las fuormas sco las colurs ed anfla siu agen stil nunconfundibel. Lingias gradas ed alla rodunda, spazis nuanzai da colur grischa, nera, ocher e brina ein elements fundamentals da siu art che sveglia emoziuns ed envida alla contemplaziun e magari era alla meditaziun Matias creescha savens picturas da gronda dimensiun, en general denton survargan ellas buca „quei ch’il carstgaun po brancar“ sco el ha sez detg inaga. Sch’ins s’approximescha all’ovra da Matias senza pregiudezis anfl’ins igl access plitost da maniera intuitiva sur sentiments ed emoziuns che sur cuntegns.
La lavur artistica da Matias Spescha ensiara malgrad la reducziun ed l’abstracziun ina gronda varietad. Sper la pictura ha Matias Spescha scaffiu numerusas plasticas, lavurs graficas ed installaziuns, picturas muralas, maletgs da tribuna e cumbinaziuns da plirs geners. Exposiziuns en Frontscha ed en biars marcaus dalla Svizra han fatg enconuschents el e siu art. Cun differents premis vegn sia ovra honorada. 1993 survegn Matias Spescha il Premi da cultura dil cantun Grischun e 1999 il Premi d’art dil cantun Turitg.
Pil giubileum dad 80 onns ha Matias giu ina gronda exposiziun representativa ella Casa d’art a Cuera. Il medem onn expona Matias era ella Cuort Ligia Grischa a Trun ed  installescha ed inaugurescha ina stanza cun ina exposiziun permanenta, ch’el  regala al Museum da siu vitg nativ. A Trun dattan era pliras plasticas perdetga da siu operar e dalla buna relaziun ch’el ha adina giu cun siu liug d’origin. Sia dimora principala era Bages, el vegneva denton adina puspei en Svizra, el Grischun  ed era a Trun. Ils 28 da zercladur 2008 eis el morts e vegnius satraus giu Turitg el santeri Enzenbühl, nua che aunc bia auters prominets han anflau lur davos ruaus.


www.ogna.ch

 


Info dalla vischnaunca

  • Administraziun dalla vischnaunca
  • Caum postal
  • 7166 Trun
  • Tel. 081 920 20 40
  • Fax 081 920 20 49
  • E-Mail
  • Contact
  • Uras da spurtegl
  • Gl - Gi: 9.30 - 11.30 / 15.30 - 17.30
  • Ve: 9.30 - 11.30 / 15.30 - 17.00

News